Lamic Fritz | Page 5

senyor de la casa. En lloc de parlar alt, digué solament:
-Us desitjo una bona nit de Nadal, senyor Kobus.
-Molt bé. ?Vols pendre un vas de vi amb nosaltres?
-Gràcies: no bec mai estant de servei. Però ?coneixeu aquest home, senyor Kobus?
-El conec, i en responc.
-Té els papers en regla, doncs?
Fritz no pogué escoltar més: ses grosses galtes s'esblaimaven d'ira. S'aixecà, agafà rudament l'agent pel coll, i el llan?à a fora, tot cridant:
-Això t'ensenyarà a entrar a casa d'una persona honrada la nit de Nadal!
Després tornà a asseure's i, veient que l'hongarès tremolava:
-No tinguis por de res- li digué: -ets a casa de Fritz Kobus. Beu, menja en pau, si vols dar-me gust.
Li va fer beure vi de Bordeus; i, sabent que Foux seguia a aguait al carrer, a desgrat de la neu, digué a Katel que preparés un bon llit per a aquell home, per a passar la nit; que li donés, l'endemà, sabates i roba vella, i que no li deixés pendre comiat sense haver tingut esment de ficar-li encara un bon mos a la butxaca.
Foux s'esperà fins all darrer toc de la missa, i després va retirar-se; l'hongarés, que no era altre que Iòsef, va partir dret, i mai més no es parlà d'aquesta feta.
El mateix Kobus l'havia oblidada, quan, als primers dies de la primavera de l'any següent, trobant-se al llit un bell matí, sentí a la porta de sa cambra una dol?a música: era la pobra alosa que ell havia salvat entre la neu i que venia a regraciar-lo al primer raig de sol.
D'aleshores endavant, cada any, Iòsef tornava a la mateixa època, tan aviat sol com amb un o dos de sos camarades; i Fritz el rebia com a un germà.
Kobus, doncs, tornà a veure, en aquell dia, son vell amic l'hongarès, així com acabava de contar-vos-ho; i quan callà el contrabaix roncador, i Iòsef, dant el darrer cop d'arquet aixecà els ulls, Fritz estengué bra?os darrera els cortinatges, tot cridant:
-Iòsef!
Aleshores l'hongarès vingué a abra?ar-lo, amb una rialla que mostrava les seves dents blanques i dient:
-Ja ho veus! no t'oblido: la primera can?ó de l'alosa és per a tu!
-Sí... tot i que ja és la desena anyada!- exclamà Kobus.
S'agafaren les mans i s'esguardaren, amb els ulls plens de llàgrimes.
I, com que els altres dos s'esperaven greument, Fritz esclatà en una riallada i digué:
-Iòsef, dóna'm els meus pantalons.
Havent obe?t el bohemi ell tragué dos thalers de la butxaca.
-Això és per a vosaltres- digué a Koppel i a Andrés. -Podeu anar a dinar als Tres Colomins. Iòsef dinarà amb mi.
Després, saltant del llit, tot vestint-se, afegí:
-Has donat ja el tomb per les cerveseries, Iòsef?
-No, Kobus.
-Doncs, enllesteix-ho, perquè a migdia just la taula estarà parada. Ens darem altra vegada una bella gauban?a. Ah, ah, ah! La primavera ha tornat: ara es tracta de comen?ar-la bé. Katel! Katel!
-Me n'aniré de seguida, doncs- digué Iòsef.
-Sí, company; però no t'oblidis del migdia.
L'hongarès i sos dos camarades davallaren l'escala; i Fritz, esguardant la seva vella serventa, li digué, amb un somriure de satisfacció:
-Bé, Katel: veu's aquí la primavera. Farem una festassa. Però espera't una mica: comencem per invitar els amics.
I, decantant-se a la finestra, es posà a cridar:
-Ludwig! Ludwig!
Justament un vailet passava. Era Ludwig, el fill del teixidor Koffel, amb la crinera rossa esgavellada i els peus dintre l'aigua de neu. S'aturà, amb el nas en l'aire.
-Puja!-, li cridà Kobus.
El vailet cuità a obeir i es parà al llindar, amb els ulls en terra, gratant-se el bescoll amb un aire empantanegat.
-Avant!... Escolta! Té: primer de tot aquí tens dos groschen.
Ludwig prengué els dos groschen i els enfonsà dins la butxaca de ses calces de tela, tot passant-se la mà sota el nas, com per a dir: -Molt bé!
-Correràs cap a casa de Frederic Schoultz, al carrer del Plat d'Estany, i a casa del senyor recaptador Haan, a _l'hostal de la Cigonya_: m'entens?
Ludwig inclinà bruscament la testa.
-Els diràs que Fritz Kobus els invita a dinar: al migdia en punt.
-Sí, senyor Kobus.
-Espera. Cal que vagis també a casa de David, el vell rabí, i que li diguis que l'espero, pels volts de la una, a pendre cafè. I ara cuita!
El brivall baixà l'escala de quatre en quatre esglaons. Kobus, de la finestra estant, el mirà alguns moments com pujava pel carrer fangós, saltant per damunt els rierols com un gat. La vella criada seguia esperant.
-Escolta, Katel- li digué Fritz girant-se. -Vés tot seguit al mercat. Triaràs el millor que trobis com a peix i ca?a. Si hi ha coses primerenques, les compraràs, a qualsevol preu: l'essencial és que tot sigui de primera! jo m'encarrego de parar la taula i de pujar les botelles: així, doncs, no t'ocupis sinó de la teva cuina. Però espavila't, perquè estic segur que el professor Speck i tots els altres gormands de la vila són ja a pla?a a regatejar