Lamic Fritz

L'amic Fritz

Project Gutenberg's L'amic Fritz, by Emile Erckmann and Alexandre
Chatrian This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and
with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away
or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
with this eBook or online at www.gutenberg.org
Title: L'amic Fritz
Author: Emile Erckmann and Alexandre Chatrian
Translator: Joan Sitjar (AKA Josep Carner)
Release Date: February 22, 2006 [EBook #17819]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK L'AMIC
FRITZ ***

Produced by Ricard Samarra

L'AMIC FRITZ.

I.

Quan Zacaries Kobus, jutge de pau a Huneburg, finà en 1832, Fritz
Kobus, son fill, veient-se al cap d'una bella casa de la plaça de les
Acàcies, d'una bona hisenda a la vall de Meisenthal i d'un bé de Déu
d'escuts col·locats en sòlides hipoteques, eixugà les seves llàgrimes, i es
digué amb l'Eclesiastès: -Vanitat de vanitats! tot és vanitat! ¿Quin
aventatge donen als homes llurs treballs damunt la terra? L'una
generació passa i l'altra ve: el sol s'aixeca i es pon avui com ahir; el
vent bufa a tramuntana, i després bufa a migjorn; els rius van a la mar, i
la mar no se n'emplena; totes les coses treballen més que l'home no
arribarà a dir; l'ull no és mai saciat de veure ni l'orella d'oir; hom oblida
les coses passades, hom oblidarà les que vindran; la millor cosa és el
vagar... per no haver de fer-se cap retret.
Així fou com raonà Fritz Kobus en aquell dia.
I l'endemà veient que el dia abans havia raonat bé, afegí encara:
-Et llevaràs entre set i vuit del matí, i la vella Katel et portarà ton
desdejuni, escollit per tu mateix, a ton grat. En acabat podràs anar o bé
al casino, a llegir el diari, o bé a donar un tomb pels camps, per fer-te
venir gana. A migdia, tornaràs per dinar; havent dinat, repassaràs els
comptes, cobraràs les rendes i faràs els tractes. Al vespre, havent sopat,
aniràs a la cerveseria del Gran Cérvol, a fer algunes partides de youker
o de rams amb els que s'escaiguin de trobar-s'hi. Fumaràs pipes,
buidaràs xops, i seràs l'home més feliç del món. Procura tenir sempre el
cap fred, els peus calents i el ventre net: és el precepte del seny. I
sobretot evita aquestes tres coses: d'esdevenir massa gras, de pendre
accions industrials i de casar-te. Si ho compleixes, Kobus, goso
predir-te que arribaràs a ésser vell com Matusalem. Els que vinguin
darrera teu diran: -Era un home intel·ligent, un home de seny natural,
un gai compare!- Què podries desitjar més, si el mateix rei Salomó
declara que l'accident que colpeix l'home i el que colpeix la bèstia són
el mateix accident; que la mort de l'un és la mateixa mort que la de
l'altre, i que tots dos tenen el mateix alè!... ja que és així -pensà Kobus,-
fem per manera, almenys, d'aprofitar-nos de nostre alè mentre ens és
concedit d'alenar.
Doncs bé, per espai de quinze anys, Fritz Kobus seguí exactament la

regla que s'havia marcat a l'avançada: sa vella criada Katel, la millor
cuinera d'Huneburg, li serví sempre ells talls que més li plaïen, cuinats
de la manera que ell volia; tingué sempre la millor choucroute, el
millor pernil, les millors llonganisses i el millor vi del país; consumí
regularment una cinquena de xops de bockbier a la cerveseria del Gran
Cérvol; llegí amb regularitat el mateix diari a la mateixa hora; i féu
amb regularitat les seves partides de Youker i de rams tan aviat amb
l'un com amb l'altre.
Tot canviava al seu voltant, i només Fritz Kobus no canviava. Tots sos
vells companyons ascendien en llur graduació, i Kobus no els tenia
enveja. Al contrari: quan llegia en son periòdic que Yeri Hoos acabava
d'ésser nomenat capità d'hússars per son coratge; que Frantz Sépel
acabava d'inventar una màquina per a filar el cànem a meitat de preu;
que Petrus acabava d'aconseguir una càtedra de metafísica a Munic,
que Nickel Bischof acabava d'ésser condecorat amb l'orde del Mèrit per
ses belles poesies; tot seguit s'alegrava i deia: -Ara veieu com malda,
aquesta minyonia! Els uns es fan petar braços i cames per servar mos
béns; els altres fan invencions per aconseguir-me les coses a sotapreu;
els altres suen sang i aigua per escriure poesies i fer-me passar una
bella estona quan estic tediosot... Ah! ah! ah!... bons minyons!
I les grosses galtes de Kobus s'inflaven; sa bocassa es fendia fins a les
orelles, son nassàs s'esclafava de satisfacció; feia una riallada que no
s'acabava mai més.
Altrament, havent tingut sempre cura de fer un exercici moderat, Fritz
es trobava cada dia millor; Sa fortuna augmentava raonablement perquè
no comprava accions i