La festa dels reis | Page 3

Però, expliqueume aquesta broma.
MARIA és una broma aixuta, senyor.
SIR ANDREU Y en teniu gaires d'aquesta mena?
MARIA Sí, senyor, ne tinc les mans plenes; però, veieu, així que us deixo anar la vostra, no me n'hi queda cap.
(Sen va Maria)
SIR TOBIAS Ah! cavaller, te convindria una copa de Canaries. Mai t'he vist tant amoinat.
SIR ANDREU Mai, fòra de que m'amoinés el Canaries. Devegades me sembla que no allargo més que un cristià ó un qualsevol; menjo molt bou y jo crec que això'm castiga la vivesa.
SIR TOBIAS és clar.
SIR ANDREU Si n'estés segur, mai més ne menjava... Demà agafo'l cavall y men torno a casa, Sir Tobias.
SIR TOBIAS Pourquoi, estimat cavaller?
SIR ANDREU Què vol dir pourquoi? Que men vagi o que no men vagi? Tant-de-bò jo hagués aplicat a l'estudí de les llengües el temps que he dedicat a l'esgrima, a la dan?a y als combats d'óssos. Ah! que jo no m'hagi dedicat a les arts!
SIR TOBIAS Avui tindries un cap perfecte.
SIR ANDREU Com? Hi hauria guanyat la meva cabellera?
SIR TOBIAS No cal dirho; ja veus que'ls cabells no se t'enrotllen pas per natural.
SIR ANDREU Però m'escauen molt, veritat?
SIR TOBIAS Y tant!: pengen com el canem d'una filosa; encara vui veure com algun dia una comare set posa entre'ls genolls y tels fila.
SIR ANDREU En bona fe, demà men torno a casa; la vostra neboda no's vol deixar veure, y encara que ho volgués, me jugo quatre contra un que tampoc estaria per mi. El duc mateix, que viu per aquests volts, la festeja.
SIR TOBIAS No'l vol de cap manera, al duc. No's casarà ab cap home que, pels mèrits, l'edat o l'estament, no sigui igual que ella. Jo l'hi he sentit jurar y us asseguro que ja podeu pujarhi de peus.
SIR ANDREU Me quedaré un altre mes. Soc l'home més extrany del món. Devegades me dóna per passarmela tranquilament en balls y comparses.
SIR TOBIAS Però, tu ets entès en aquestes futeses, cavaller?
SIR ANDREU Tant com el qui més a Ilyria, sigui qui sigui; s'entén, exceptuant als meus superiors; això no vol dir que vulgui compararme als homes venerables.
SIR TOBIAS Y de dan?a, com estas?
SIR ANDREU Salto com un cabrit.
SIR TOBIAS Cabrit? Jo salto quan el veig a taula.
SIR ANDREU Y estic segur que no hi ha qui em guanyi a fer tamborelles.
SIR TOBIAS Y per què ha de restar amagat tot això? Per què guardes totes aquestes gracies darrera'l teló? Tens por de que se les mengi la pols, com al retrat de Mistres Mall? Per què no vas a missa ab un pas de contradan?a y no'n tornes ab una farandola? Si jo fos de tu, el meu caminar natural seria un contrapas; no voldria anar mai allà a on no'm puc estar d'anarhi, que no ho fes ab punts de ball rodó. Que has perdut el seny? Per ventura vivim en un món que'ls merits fassin nosa? Jo diria, per l'excelent conformació de pantorrilla que veig que tens, que vas nàixer baix l'estrella de la dan?a.
SIR ANDREU Sí; és ferma y fa molt goig ab una mitja de color de foc. Armarem alguna xala, eh?
SIR TOBIAS Y doncs? Per ventura no hem nascut baix el signe de Toro?
SIR ANDREU Toro? Influeix en el cor y a les costelles.
SIR TOBIAS Ca! en les cames y les cuixes. Veiam, vui veuret fer un saltiró, ah! més amunt! més! més!...
(Sen van)

IV
EN EL PALAU DEL DUC
(Entren VALENTí Y VIOLA, vestida de patge).
VALENTí Si'l duc continúa dispensantvos sos favors, Cesari, aviat obtindreu sa absoluta confian?a; fa tres dies que us coneix y ja no sou pas un extrany per ell.
VIOLA Temeu sos capritxos o mon descuit, que poseu en dubte la persistencia de sa simpatia? és inconstant en ses afeccions, el duc?
VALENTí No.
(Entren el DUC, CURI y cavallers)
VIOLA (a Valentí) Mercès... Ara ve'l duc.
DUC Qui ha vist an en Cesari?
VIOLA Aquí'l teniu, senyor, a les vostres ordes.
DUC (a sos cavallers) Aparteuvos.
(a Viola) Cesari, tu ho sabs tot; jo t'he obert el llibre secret de mos pesaments; retorna, doncs, bon jovincel, a veurela, y si set nega, digues que tos peus treuran arrels davant sa porta, en tant no obtinguis audiencia.
VIOLA Més si és cert, senyor, com diuen, que tant entregada al dolor se troba, ben difícil serà fer que m'atengui.
DUC Traspassa tots els limits de la bona crian?a; fes terratremol, ans que tornar séns resposta.
VIOLA. Y suposant que jo pugui parlarhi, què li diré, senyor?
DUC Oh! aleshores revelali ma passió; meravellala ab la pintura de la devoció que li porto. Tu li representaras mon sofrir, com ningú ho faria; y li seran de més grat escoltar les paraules de jova boca, que no les d'un altre més venerable nunci.
VIOLA. Molt temo que no sigui així, senyor.
DUC No ho creguis, estimada criatura; seria fer agravi a ta feli? edat el dirte home; els llavis