En Pere i altres contes | Page 9

cara de frescor, fent-li encabritar els cabells folls, dessota del mocador que espategava, i aviat de tota la plana se'n al?ava un revifament; la petita Agneta tornava del lluny, cantant i tota alegra; els blats-de-moro al?aven ses fulles tendres, com infants movent els bra?os... d'entre ells les cogullades se'n al?aven altes... altes i piulant; les orenetes passaven a escamots i dels boscos llunyans en venien els xisclets de les esquerpes garces i els tristos gemecs dels gaigs. Llavors, ratxada darrera ratxada, entre efluvis i frisaments, la marinada fresca i clara s'esbandia per tot el pla. A la segona o tercera ratxa, el campanar tocava l'Oraci��...
La Madrona aplegava la roba, i amb la petita Agneta al davant com un cabridet fidel se'n tornava cap al poble -la banca sota el bras i el cove al cap, tota airosa i cimbrejant.
II
I els dies s'anaven escorrent amb la mateixa monotonia amb que l'aigua del rec anava avall... Aquell poble amb sos quatre carrers estrets i llargaruts, perduts en mig del pla, amb aquella pla?a petita amb una ac��cia al mig, morint-se de set, tenia la calma dels horitzons llunyans ficada fins a les escletxes de les pedres... i aquella calma s'entafurava per la fosca de les cases, n'omplia els recons m��s amagats i reposava en els ulls dels seus habitants, en sos moviments pausats, en sos sentiments i tot, tancats amb clau i forrellat en lo m��s fondo dels seus cors.
I tota aquella bona gent, naixia, vivia i moria entre aquells murs renegrits, en sense que, pel defora, sembl��s sisquera que es dongu��s compte de la Vida... Sols la fam els movia a n'aquells homes de moviments pausats, curts de paraules, per�� llargs de fets... l'hivern era per ells el fantasma negre... per aix�� nom��s els feia somriure, veure, com allavores, la plana ben atape?da; quan n'estaven segurs de passar l'hivern amb pans a la post i foc a la llar, tot el poble s'animava, rompia en una explossi�� d'alegria baladrera, de cops bestials dels uns als altres, de rialles i corredisses, sense to ni so... Despr��s les cares tornaven a allargar-se, els ulls a mirar calmosament... i el poble es tornava a jaure, cansat d'haver estat alegre.
I no obstant, al veure aquell posat de D��u n'hi do que feien aquells homes, tots totxos, tots ensopits, ning�� hauria dit els vicis, les envejes, les ambicions que en el seu fons covaven... Sols de tard en tard una espurna que esclatava -l'esc��ndol d'una noia atrapada en els blats, la venjan?a que arrasava una horta en una nit,- somovien aquell llac encantat. I llavores per vuit dies ning�� parlava de res m��s; en parlaven les velles a l'eixir de missa matinal; els homes, anant i venint dels camps; les dones, furejant per tot; la quitxalla a costura entre el cant de l'a-b-c; els ganduls a la taverna entre n��vols de fum i fortor d'aiguardent...i en parlaven recalcant-s'hi... amb una rialleta freda, que tallava com una fulla de ganivet... Per�� passaven els dies, el llac es tornava a encalmar i del fet no en quedava m��s que un record lluny��; un altre, de tants com n'hi havien...
I els homes tornaven a anar del camp al poble i del poble al camp, tots callats, tots ensopits, les dones feinejaven mandrosament, a l'aguait d'una altra passada, el cerraller picava poc a poc a l'enclusa com duent el comp��s d'aquella vida adormida, mentre l'espardenyer, cama ac��, cama enll�� de la banqueta, fent el rotllo de c��nem, que havia de ser la sola, rondinava una can?�� insulsa, que les fadrines -un aplec de notes clares en la penombra de la botiga,- repetien a chor... I quan venia la tarda, com una invisible onada de blavor que s'estenia pel pla, les dones s'asseien pels portals, les unes fent mitja, sempre a l'aguait, les altres de cara a la paret, el coix�� de fer puntes recol?at al caire del portal, i mentre a fora les cigales xerricaven sa can?�� sempre igual, a dins del poble se sentia, com un altre cant, el tricoteig dels boixets, al saltar nerviosament d'un cant�� a l'altre. Fins les orenetes, aquells llampecs de llibertat, semblava que hi entressin en aquell concert de vida tant natural, perdut en plena Naturalesa, i indiferents, sense cap mena de por, es despenjaven de llurs nius, penjats als relleus dels murs, passaven brunzint entre els grups i en graciosa ondulaci��, es remuntaven altra vegada al niu, on quedaven penjades, un moment, aletejant.
Sols a entrada de fosc, quan els grills comen?aven a tritllejar i pel carrer comen?aven a destacar-se els blancais de les camises en l'acabament de la claror, a l'acoplar-se a l'era del Delma tota la quitxalla del poble, semblava que per un instant s'anim��s aquella vida, semblava que amb la nit hi entressin melangies, s'hi respiressin neguits... I la quitxalla cantava...