En Pere i altres contes | Page 8

la Madrona, agenollada al cam�� i amb el cos inclinat sobre la bassa, de manera que al comen?ar a rentar, son bust es reflexava sobre el mirall de l'aigua neta, hala, cop de picador va, cop de picador ve.
-Que vagi net, Madrona!...- li deia l'un, passant pel cam��.
-Rentant?- li feia l'altre, -feina pesada!...
-Oid��, sort que n'hi hagi!- contestava ella rient, i anava agafant la roba del cove, pe?a darrera pe?a; ben mullada la estirava a la banca, prenia el sab�� i vinga fregar-la, vinga fregar-la b��... i semblava que la roba es reinfl��s, tota ella s'omplia d'un formigueig de bombolletes que es fonien i reeixien; i, de sobte, d'en mig d'aquell barbolleig, s'obria una bambolla grossa... plena... on s'enmirallaven un moment el blau del cel, el verd dels arbres... tot petit, m��s petit que una ungla, -esclatava i es fonia tot. I quan aquella brumera, tota flonja s'estarrufava per les seves mans, lliscava per la banca i es gronxava apr��s calmosament sobre el llet��s toll de la bassa, la Madrona esbandia la pe?a i hala, cop de picador ve, cop de picador va.
De tant en tant, l'Agneta, d'all�� baix estant, rompia en una explossi�� de crits:
-Mieu-se, mare, mieu-se, quin un de tan gros?... oi que es groos, mare?...-
I ella es girava i la veia all�� baix tota petita, amarada de sol, amb el bras dret est��s i a la m�� una mota verda.
-Porta'l, filla, porta'l!...- li deia somrient...
I la petita venia, xip, xap, saltironant per l'aigua i li donava el cr��ixem. Ella l'esbandia b�� i el posava amb els altres que ja havien collit, de sobre un mocador est��s a terra... I l'Agneta saltava de contenta, picant de mans...
-Ma, que n'hi han!... oi que n'hi han, mare?...
-Molts!...-
I se'n tornava, rossa d'aire i d'alegria, regarot avall, llen?ant esquitxos...
I hi havia una calma en tot l'entorn!... Una tranquilitat fond��ssima es desprenia de l'immensitat blava i animada tots els detalls, reposant-hi i acaronant-los, de una car��cia enervadora i quieta!... Aquella llenca de pla amb sa verdor movedissa; les renegrides cases del poble, tancant l'horitz�� per la banda de baix, totes petites, com aclofades al pes dels anys; el campanar de l'esgl��sia quadrat i feixuc, al?ant-se nom��s d'uns quants pams per sobre les teulades, fins les figures solit��ries que de tard en tard transitaven plana amunt o plana avall, tota aquella Naturalesa, tant viva i palpitant com era, tenia un no s�� qu�� d'enervador, com un regust de tristesa en mig de la claror enlluernadora del sol que l'amargava. I la Madrona se'l sentia entrar fins al moll dels ossos aquell ensopiment afalagador, aquella tristesa apagada... poc a poc s'anava trobant tota lassa... ses idees es movien peresosament com si volguessin adormir-se... gronxant-se com semblava que s'havia de gronxar aquell aire tebi��... i poc a poc tamb�� els cops del picador s'adormien,... s'adormien fins a ressonar tots apagats, en mig de la soledat, on les cigales xerricaven... La petita Agneta, cansada de buscar cr��ixems, se'n anava a l'ombra del bosc a tapar nius de formigues...
I el rellotge del poble anava desgranant l'enfilall de les hores; una darrera l'altra se'n anaven desprenent i amb la vibraci�� del metall s'esbombaven pels camps i s'esva?en.
Vora migdia, la Madrona s'havia d'al?ar cada demat�� per deixar passar a l'avi Teiu, -un pobre vell abandonat, sense fills i sense casa, que es guanyava la vida a l'estiu portant llenya del bosc, al hivern captant per les masies. Cada dia a aquella hora, tornava el pobre vell encorvat, sota el pes dels anys i de la fusta seca... i tenia quelcom de brutal l'espectacle d'aquell home decr��pit, d'aquella deixalla de la vida, rebatent-se i lluitant encara pel miserable mos de pa.
-I doncs, l'avi... vos sempre amb la llenya!...
-Qu�� hi vols fer, filla! com tu amb la roba!... d'una manera o altre hem d'esperar a la Seca! I passava i s'allunyava, caminet en?��, tot fent tantines...
I era tan fonda la resignaci�� que hi havia en aquelles paraules, que la Madrona, tot mirant-se'l, s'hi entristia... Com si la vista d'aquell home li despert��s els sentits, cada dia al passar l'enfonsava en una penombra anguniosa, on triomfava de son ensopiment la visi�� de la mis��ria... El dia que la Seca arrib��s, aquell home es fondria... mai m��s tornaria a passar i ella seguiria rentant i els camps seguirien alegres com si res hagu��s succe?t... i despr��s li tocaria a n'ella... i els camps seguirien florint... i vagament, sense ni donar-se'n compte, sentia tota la desesperaci��, tota la impot��ncia de l'home en la obra gran de la Naturalesa -en la obra que all�� mateix, davant seu i en ella mateixa, s'anava complint a celobert i a sol batent, sense por ni vacil��lacions, amb la salvatge indep��ndencia de lo que ��s perqu�� ha de ser.
De sobte una ratxa d'aire fresc, d'un aire nou, li amarava la