Els Deu Mil

Els Deu Mil, by Xenophont

The Project Gutenberg EBook of Els Deu Mil, by Xenophont This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.org
Title: Els Deu Mil And Vida D'artaxerxes, Per Plutarc
Author: Xenophont
Translator: Carles Riba
Release Date: October 30, 2006 [EBook #19664]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS DEU MIL ***

Produced by Ricard Samarra

ELS DEU MIL.
Traducci�� de Carles Riba.

VOLUM PRIMER.
INTRODUCCI��.
Xenofont era fill de Gril��los, i nasqu�� a Atenes cap a l'any 430 abans de J.C. Tota la seva vida gira al voltant de dos fets: el seu encontre amb S��crates i la seva incorporaci�� a l'ex��rcit de Cirus. Di��genes Laerci ens conta de quina manera S��crates es f��u de Xenofont un deixeble. ?Un dia, Xenofont havent trobat S��crates pel carrer, aquest li barr�� el pas, i li pregunt�� on es compraven les coses necess��ries per a la vida. Xenofont li ho digu��. -I per esdevenir un home honrat, replic�� S��crates, on cal anar?- Xenofont no sab�� qu�� respondre. -Segueix-me, doncs, li digu�� S��crates, i t'ho dir��?. L'an��cdota, si no ��s certa ��s caracter��stica; respecte de Xenofont ens suggereix merament que el seu aire era el d'un jove noble i honrat, com afirma el mateix anecdotista; per�� respecte de S��crates, el veiem talment exercint aquell apostolat civil que tenia per objecte de fer reeixir en tota ��nima ben nascuda totes les possibilitats d'intelig��ncia i de virtut, al servei d'una funci�� adecuada dins la Ciutat.
El b�� d'aquesta, i una necessitat absoluta de just��cia condicionaven, per a S��crates, l'actuaci�� de cadasc�� dins el seu lloc: des de l'humil sabater fins al cap del govern. Aix��, quan l'educaci�� sof��stica afinava extraordin��riament les intel��lig��ncies en vista d'un ��xit personal que el r��gim democr��tic no feia sin�� facilitar. Xenofont romangu�� tota la vida un socr��tic: potser el m��s fidel dels socr��tics; del seu mestre deix�� de banda les especulacions metaf��siques i assaj�� no sols de fixar-ne, sin�� de viure'n l'ensenyament moral. Els ?Records?, constitueixen, a m��s a m��s d'una defensa de S��crates, una mena de manual socr��tic del ciutad�� perfecte. El seu puritanisme pol��tic, dugu�� lluny Xenofont; trobant-lo m��s ben realitzat a Esparta que a Atenes, no es limit�� a una admiraci�� te��rica, sin�� que acompany�� Ageisilau, l'idealista rei d'Esparta, en la seva expedici�� contra Farnabazos, i en la batalla que a Coronea lliur�� contra Atenes i Tebes. Llavors els atenesos dictaren contra ell una sent��ncia de bandejament. La seva pres��ncia a Coronea hi influ�� sens dubte; p��r�� la malfian?a dels atenesos vers Xenofont venia ja de la seva amistat amb Cirus, l'amic d'Esparta.
Xenofont mateix conta com aquesta amistat comen?��. Cal agrair-li la franquesa amb qu�� ho fa: prou fina perqu�� no poguem titllar-lo de c��nic; prou oberta perqu�� ens reveli que en el fons d'aquest socr��tic piad��s hi havia un Ulisses no ben adormit. Era en 401. Xenofont no tenia encara trenta anys. Cirus el jove, s��trapa de L��dia, Fr��gia Major i Capad��cia, preparava en secret una expedici�� contra el seu germ�� Artaxerxes, el Gran Rei de P��rsia, ?el Rei?, com deien simplement els grecs. Amb un pretext qualsevol, es feien lleves. Finides les guerres del Pelopon��s, moltes energies restaven ocioses i molts homes sense p��tria, en una ��poca on m��s que per una ciutat es combatia per un partit. Tots els pa?sos, adem��s, on un fort ideal nacional no ajunta i acarrera les energies, s��n fecunds en aventurers. Pr��xenos, amic i hoste de Xenofont, l'invit�� a adherir-se a Cirus. Aix�� era una perspectiva de riquesa, d'honors i d'aventures: Xenofont tenia la seva decisi�� presa segurament abans d'aconsellar-se amb S��crates. Aquest es limit�� a dir-li que es remet��s a la voluntat dels d��us, i consult��s l'oracle d'Apol��l��. En el seu delit, Xenofont en comptes de preguntar si havia de partir o no, pregunt�� a quin d��u calia fer sacrificis per dur a bon terme el viatge. S��crates el rept�� dol?ament, per�� el deix�� partir i Xenofont s'agreg�� a l'ex��rcit grec llevat per a Cirus, uns deu mil homes, en llur majoria espartans.
Les vicissituds d'aquesta expedici�� constituteixen la mat��ria de l'An��basi (literalment ?marxa cap a les terres altes?), que hem assajat de traduir sota el t��tol m��s assequible de ?Els Deu Mil?. Xenofont l'escriv�� entre el 379 i 371, en la propietat d'Escillunt que els espartans li regalaren en premi al seu laconisme. ��s l'obra que ha fet popular el nom de Xenofont: una de les m��s agradables i pintoresques que ens hagi llegat el m��n antic; veritable epopeia del mercenari, de l'home que combat per un sou, i quan el sou li falleix combat pels seus afectes primaris: amor a la vida, al guany si encara pot