ELS HEROIS | Page 2

dels porrons reflecteix la parra i les carabasseres del celobert; les cartes simulen una escampadissa de teules revellides; les mosques s'aquieten aferrant-se, goludes, a les engrunes de pa blanc; i el gat es situa a l'ampit de la finestra, lluca mandr��s al defora, s'arrupeix i s'adorm.
Tots els parroquians ouen, entretant, la missa, refrigerant-se en l'ambient penombr��s de la petita nau, uns dient parenostres i altres pesant figues.
Sols a vegades, de tard en tard, n'hi resta un, a l'hostal; un que es desent��n de la comminaci�� de la campana sonora. Roman de colzes a la taula, enlle?t i s��pit. S'entret�� aixafant les cendres de les pipes i cigars amb el dit xic i esgrafiant-les amb l'ungla, ajuntant els bassiots de vi, combinant les palletes i llobins, que havien servit per als jugadors, en belles agrupacions decoratives; o b�� inicia un solitari, o b��, aixecant-se els pantalons, s'esgratinya el ventre de la cama.
Des del banc on seu, obira una llenca del cam�� que puja per darrera de l'hostal. Sovint una noia ressagada travessa el greser refulgent, amarat de sol. Porta la caputxa plegada sota el bra?, i tresca ferm, fent retrunyir el sol amb l'empremta de les seves espardenyes noves. Llavors el mal cristi�� es redre?a, s'aboca a la finestra seguint-la amb l'esguard; un esguard cobej��s que s'emmotlla en el turmell de la minyona i en el balandreig de la faldilla de percalina, sota els plecs de la qual trontollen exuber��ncies b��rbares.
Un gos roig, bordissot, dorm enroscat als peus del bosquerol. Es el Caiman, i t�� tanta anomenada pels seus lladronicis com per les seves empaitades als conills.
Est�� gras, cosa que resulta inversemblant en un coniller de pag��s; per�� el seu pelatge ��s un mostruari de nafres i cosits. Ha sofert tota mena d'agressions i botxineries. El pal, el ganivet, la pedra, l'aigua bullent, el sofre enc��s, la metralla, els brians, la sarna, els banys i les untures c��ustiques han assenyalat el seu pas imborrable en aquell cuiro heroic, fent-ne un tap��s policromat, absurd.
Tan curi��s com el ca ��s el seu amo. Es diu Quimet, Quimet a seques. Prou t�� germans i germanes; per��, si pel cognom d'aquests intent��ssiu con��ixer el de l'altre, us errar��eu de mig a mig. En Quimet no sabria pas on anar a cercar la seva fe de baptisme, i diu que ��s fill d'una conversa casual que la seva mare va tenir amb un adobacossis. I s'envaneix del seu origen com un noble dels seus blasons. La veritat del fet no la sap ning��; i, entre la fam��lia, aquesta q��esti�� ��s la que menys interessa de totes les q��estions.
* * *
En Quimet escassament amida el que amiden d'al?��ria els homes m��s xics sense arribar a pigmeus. Es bastant corbo; el clatell se li emmotlla a les espatlles, i la barba li toca al pit, un pit amb quilla, arlequinesc. Adorna la seva cara, seca i de migrades fesomies de raqu��tic, un superb mostatxo de gavatx. El serva ?om a record d'una campanya de carboner al Conflent. En honor d'aqueix bigoti, ��nic en el llogarret, on s��n mirats amb prevenci�� com un senyal her��tic, el corbo s'abst�� d'anar a missa. En Quimet s'emplena la boca del que ha apr��s a Fran?a, de les excel��ncies del cuixot rossellon��s i de la bella despreocupaci�� de la gent gavatxa.
��s el m��s formidable jugador de cau i el que trascola m��s vi i fuma m��s caliquenyos dels que concorren a l'hostal. Les dones casades el miren com un pernici��s exemple per a la jovenalla, i les solteres procuren evitar la seva encontra en els camins i en la solitud dels camps; sense, per��, fonamentar en res la temen?a llur. El corbo, per tal atreviment, sol dir-los una platx��ria biling��e, que les fa enriolar per dintre.
-?Quina re?ra de D��u de garbo que em tragines, Anneta! Deixes un oratge!... ?Maler��s de jo, que tinc d'acontentar-me amb ensumar-lo!
O b��:
-��nsia, Ros��! Amb una vuatureta com tu, jo pla n'aniria, de descansat!
I aix�� sempre, expressant, amb una mal��cia gens agressiva, els seus anhels, segur d'un ref��s, conscient de la seva pobra estampa i dels seus pocs mereixements.
* * *
El corbo era un bon jornaler; per�� els propietaris de terres no el llogaven tement que la seva participaci�� en els conreus male��s les viandes.
Comen?�� a c��rrer la brama que, feina que feia el corbo, feina que s'enduia el diable. Si sembrava fesols, se'ls menjaven els gaigs i les perdius, o es bromaven abans de granar; si batia el blat, es pollava en el graner; si cavava vinya, la pedregada se'n portava els ra?ms...
En Quimet es refugi�� en el bosc. El bos? ��s gener��s i pr��dig per als qui s'hi donen en cos i ��nima. Ning�� es mor de fam si sap manejar un magall, un tallant o una picassa. En Quimet era fet per a manejar-los. Les seves