ELS HEROIS

ELS HEROIS

The Project Gutenberg EBook of ELS HEROIS, by Prudenci Bertrana This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.org
Title: ELS HEROIS
Author: Prudenci Bertrana
Release Date: January 23, 2006 [EBook #17583]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS HEROIS ***

Produced by Ricard Samarra

INDEX.
P��rtic. En Quimet o el rebuig del Diable. En Carxofa. En Busqueta. L'egua del jutge de pau. La masovera se'n va al mercat. El Cerd��.

P��RTIC.
Herois, com Proses b��rbares, ��s un llibre fervor��s i sincer. Ning�� ha de cercar-hi enginy ni fantasia. Us dono una obra viscuda i no pas una oriflama liter��ria. Austerament he recercat entre les meves enyorances d'aventurer humil.
Dintre la urb nerviosa, segueixo amant com sempre la Naturalesa apacible i fecunda. S��c ple d'agra?ment per Ella, car ha guarit els meus dolors donant-me fermesa corporal i serenor an��mica. La crec perfecta, dreturera, santa!
Cal pensar que l'home va tra?r D��u tot just creat, mentre s'enfredoria, damunt la seva bellesa perfecta i immortal, l'excelsa alenada de l'Art��fex. Ella, altrament, serva, amb fidel gelosia, les lleis rebudes de l'Etern: ��s pura, ��s bene?da, un parad��s encara.
Per aix�� el seu contacte divinitza; i, per aix�� tamb��, els homes que s'han criat en el seu si, en mig de la seva impassibilitat maternal, tenen dret a la nostra rever��ncia. S��n aix�� com uns personatges evang��lics; i ning��, en els temps presents, gosar�� discutir-los el dictat d'Herois. Almenys no s'oposar�� massa formalment que un escriptor de la meva mod��stia, gaiament democr��tica, els qualifiqui de tals, atorgant-los per��, ben ent��s, una jerarquia inferior a la que es mereixen ells, atenent-me a l'admiraci�� que els professo.
Mes cap respecte hum�� podria fer de mi un ingrat, ni cap esplendidesa de progr��s, cultura o civisme f��ra prou abassegadora perqu�� jo els tingu��s en oblit.
Jo els ofreno, per tal motiu, aquestes Planes. La gl��ria, si n'hi ha, ��s d'ells. Sols desitjo, per a mon goig, ��sser un bon historiador de les gestes llurs. Tamb�� em f��ra grat que tu, lector ben��vol, tinguessis el meu tarann��. Aix�� esdevindria possible que jo i els meus Herois camin��ssim triomfalment pels viaranys de ton esperit com ho f��rem pels deserts de la terra.

EN QUIMET O EL REBUIG DEL DIABLE.
I
El poble de L'Esparra ��s un poblet de quatre cases situat entre dues afraus en mig d'un b��-de-D��u de serres emboscades.
Nom��s es fa obirador pel seu campanar banal, restaurat est��pidament, que sobresurt amb petul��ncia, dins la frondositat de les suredes, com el coll d'una oca blanca en un camp d'userda.
Un gros lladorer ombreja la pla?a, on plana el mateix silenci de les bosc��ries ve?nes. A l'estiu, per��, els pardals xeriquen en els r��fecs de les teulades, i els papallons revolen, entre els fonolls del cementiri, pel cim de les xamoses campanetes blanques. Tamb�� l'esclopeter, en cos de m��negues, fa anar la seva g��bia a la porta de casa seva, i el rector conrea l'hortet amb la verdosa sotana arrebossada pel cim dels malucs, congestionat i lluent. A l'entrada de l'hostal, les mosques ennegreixen l'enrajolat i el caduc fustam de la porta mig closa, on el sol cau de ple a ple, fent plorar la re?na dels nusos. De tant en tant passa un carro; un d'aquests carros de muntanya lleugers i desballestats, amb grans bosses de cordam i s��rries velles que escombren el cam��, rodes primes de llanta esmussada, galga de roure i mula pacient i escardalenca. Dels guarniments, plens d'afegits i lligadures, pengen uns quants branquillons de boix o ginestell que fan la servitud d'esquivamosques, a desgrat de la protecci�� dels quals la panxa grisa de la mula, solcada de venes tumefactes, degota sang.
El diumenge el poble s'anima. A l'ombra del lladoner, els pagesos morigerats amb la brusa nova al muscle, esperen la missa, comentant la sa�� de les terres. A l'hostal hi ha el jovent i els vells intemperants, que es juguen el beure a la bescambrilla. Les cartes, ensutjades i enganxadisses, acanalades i repugnants, reboten damunt la taula amb un espetec somort com el que produiria en saltar una llagosta.
Sovint se'n desvia alguna, anant a raure entre les potes del banc, d'on la cull una manassa deforme, d'ungles revingudes i ferestes el mateix que la cornamenta d'un brau.
Tres campanades argentines vibren i es perden al lluny en la majestuosa calma de la serra. Els jugadors fineixen la partida. Tant els que han guanyat com els que han perdut, traguegen del vi com�� i van a ajuntar-se amb els del lladoner. Lentament, mandrosament, uns i altres acoblats, tot posant-se els gecs i les bruses, pugen la rampa de l'esgl��sia, i s'hi endinsen arrossegant els peus.
El menjador de l'hostalot ��s desert. El vidre blau