ELS HEROIS

ELS HEROIS

The Project Gutenberg EBook of ELS HEROIS, by Prudenci Bertrana
This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or
re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
with this eBook or online at www.gutenberg.org
Title: ELS HEROIS
Author: Prudenci Bertrana
Release Date: January 23, 2006 [EBook #17583]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS
HEROIS ***

Produced by Ricard Samarra

INDEX.
Pòrtic. En Quimet o el rebuig del Diable. En Carxofa. En Busqueta.
L'egua del jutge de pau. La masovera se'n va al mercat. El Cerdà.

PÒRTIC.
Herois, com Proses bàrbares, és un llibre fervorós i sincer. Ningú ha de
cercar-hi enginy ni fantasia. Us dono una obra viscuda i no pas una
oriflama literària. Austerament he recercat entre les meves enyorances
d'aventurer humil.
Dintre la urb nerviosa, segueixo amant com sempre la Naturalesa
apacible i fecunda. Sóc ple d'agraïment per Ella, car ha guarit els meus
dolors donant-me fermesa corporal i serenor anímica. La crec perfecta,
dreturera, santa!
Cal pensar que l'home va traïr Déu tot just creat, mentre s'enfredoria,
damunt la seva bellesa perfecta i immortal, l'excelsa alenada de
l'Artífex. Ella, altrament, serva, amb fidel gelosia, les lleis rebudes de
l'Etern: és pura, és beneïda, un paradís encara.
Per això el seu contacte divinitza; i, per això també, els homes que
s'han criat en el seu si, en mig de la seva impassibilitat maternal, tenen
dret a la nostra reverència. Són així com uns personatges evangèlics; i
ningú, en els temps presents, gosarà discutir-los el dictat d'Herois.
Almenys no s'oposarà massa formalment que un escriptor de la meva
modèstia, gaiament democràtica, els qualifiqui de tals, atorgant-los
però, ben entès, una jerarquia inferior a la que es mereixen ells,
atenent-me a l'admiració que els professo.
Mes cap respecte humà podria fer de mi un ingrat, ni cap esplendidesa
de progrés, cultura o civisme fóra prou abassegadora perquè jo els
tingués en oblit.
Jo els ofreno, per tal motiu, aquestes Planes. La glòria, si n'hi ha, és
d'ells. Sols desitjo, per a mon goig, ésser un bon historiador de les
gestes llurs. També em fóra grat que tu, lector benèvol, tinguessis el
meu tarannà. Així esdevindria possible que jo i els meus Herois
caminéssim triomfalment pels viaranys de ton esperit com ho férem
pels deserts de la terra.

EN QUIMET O EL REBUIG DEL DIABLE.
I
El poble de L'Esparra és un poblet de quatre cases situat entre dues
afraus en mig d'un bé-de-Déu de serres emboscades.
Només es fa obirador pel seu campanar banal, restaurat estúpidament,
que sobresurt amb petulància, dins la frondositat de les suredes, com el
coll d'una oca blanca en un camp d'userda.
Un gros lladorer ombreja la plaça, on plana el mateix silenci de les
boscúries veïnes. A l'estiu, però, els pardals xeriquen en els ràfecs de
les teulades, i els papallons revolen, entre els fonolls del cementiri, pel
cim de les xamoses campanetes blanques. També l'esclopeter, en cos de
mànegues, fa anar la seva gúbia a la porta de casa seva, i el rector
conrea l'hortet amb la verdosa sotana arrebossada pel cim dels malucs,
congestionat i lluent. A l'entrada de l'hostal, les mosques ennegreixen
l'enrajolat i el caduc fustam de la porta mig closa, on el sol cau de ple a
ple, fent plorar la reïna dels nusos. De tant en tant passa un carro; un
d'aquests carros de muntanya lleugers i desballestats, amb grans bosses
de cordam i sàrries velles que escombren el camí, rodes primes de
llanta esmussada, galga de roure i mula pacient i escardalenca. Dels
guarniments, plens d'afegits i lligadures, pengen uns quants
branquillons de boix o ginestell que fan la servitud d'esquivamosques, a
desgrat de la protecció dels quals la panxa grisa de la mula, solcada de
venes tumefactes, degota sang.
El diumenge el poble s'anima. A l'ombra del lladoner, els pagesos
morigerats amb la brusa nova al muscle, esperen la missa, comentant la
saó de les terres. A l'hostal hi ha el jovent i els vells intemperants, que
es juguen el beure a la bescambrilla. Les cartes, ensutjades i
enganxadisses, acanalades i repugnants, reboten damunt la taula amb
un espetec somort com el que produiria en saltar una llagosta.
Sovint se'n desvia alguna, anant a raure entre les potes del banc, d'on la
cull una manassa deforme, d'ungles revingudes i ferestes el mateix que
la cornamenta d'un brau.

Tres campanades argentines vibren i es perden al lluny en la majestuosa
calma de la serra. Els jugadors fineixen la partida. Tant els que han
guanyat com els que han perdut, traguegen del vi comú i van a
ajuntar-se amb els del lladoner. Lentament, mandrosament, uns i altres
acoblats, tot