Un tros de paper

⇲
Un tros de paper, by Various

The Project Gutenberg EBook of Un tros de paper, by Various This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.org
Title: Un tros de paper Two Volumes
Author: Various
Release Date: August 10, 2007 [EBook #22296]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK UN TROS DE PAPER ***

[NOTA DE LA TRANSCRIPCIó. Aquests dos volums són un recull de textos publicats al setmanari UN TROS DE PAPER entre 1865 i 1866 i triats per Carles Riba. El pròleg de Conrad Roure explica prou bé la història d'aquesta publicació, pionera de la premsa a Catalunya.]

UN TROS DE PAPER

VOLUM PRIMER

INDEX
PRòLEG EXPLICATIU LES QUATRE RAMBLES EL PASSEIG DE GRàCIA EL TEATRE PRINCIPAL BARCELONA AVUI EN DIA LA CAMPANA BALLS CONVERSES MENUDèNCIES D'ALLó MATEIX L'ANY VINENT CORRESPONDèNCIA DEL TEMPS SI QUE ESTEM FRESCOS MISèRIA HUMANA TEDèUM VAL MéS UN PUNT QUE MIL LLIURES UN QUE NEDA Bé L'HONOR NACIONAL L'HOME DE BARRI ELS VIUDOS LA TERRAIRE L'AMO DE CASA L'AMERICANO ELS FORASTERS UN HOME DE SA CASA L'HEREU MODES EL DIUMENGE... A FORA!

PRòLEG EXPLICATIU
Fins l'any 69 del segle passat, Barcelona estava voltada de muralles, amb els portals tancats de les deu de la nit fins a la matinada. Solament el portal de mar es tancava alguna hora més tard, en consideració als habitants de la Barceloneta que assistien als teatres públics de l'enclòs urbà.
Els barcelonins, impossibilitats a les nits d'anar als llocs d'esplai de fora muralles (Criadero, Font de Jesús, Campos Eliseos, Tívoli o Jardins de la Ninfa), es reunien en cases particulars, on generalment es feien ?Sombres? o funcions en teatrets de ?ninos?, representant-se sainets; de manera que els actors, o més ben dit llegidors, sabíem de cor les obres de més acceptació, com eren En Saldoni i la Margarida, El Memorialista, L'aprenent de Sabater, Les nous espantadores i altres per l'estil, que si bé literàriament no són de mèrit recomanable, era l'únic que vèiem en nostre propi idioma, tan abandonat en aquells temps. Durant la Quaresma omplia els teatres públics el drama La Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist.
En l859 vingué la restauració dels Jocs Florals, i cinc anys després comen?à en l'Odeon, amb la secció de La Gata, el modern Teatre Català.
Mes com encara persistien les muralles, persistien en la major part dels barris aquelles reunions casolanes de ?sombres? i teatrets.
Al poc temps d’inaugurar-se el Teatre Català, l'Albert Llanas tingué la bona idea de publicar UN TROS DE PAPER, ajuntant-se-li tot seguit per portar-la a cap En Robert Robert (X.), En Frederic Soler (Pitarra), N'Eduard Vidal i Valenciano (Blay Màrfegas), N'Eduard Aulès (Bonaventura Gatell), i el sotascrit remembraire (Pau Bunyegas), essent l'il·lustrador el cèlebre caricaturista Tomàs Padró. I no tardaren a col·laborar-hi En Torres (Sarraceno), En Pons (L'Inglès), l'Angelon (Orfaneta de Menargues) i En Feliu i Codina (Josep Serra). En Llanas firmava Robert Sanall; i En Vidal i Valenciano i Conrad Roure, junts, Dos gats dels frares.
De tots ells porta dol, a l'ensems que es complau a guardar-ne ferma recordan?a, el vell narraire a qui l'EDITORIAL CATALANA ha volgut honrar confiant-li la presentació d'aquest volum, sense altre mèrit, de part meva, si de mèrit mereix el nom, que ésser l'únic supervivent d'aquella colla d'humoristes que qualsevol d’ells seria més apte que jo per a prologar un llibre.
UN TROS DE PAPER fou, en son gènere, el primer periòdic publicat en català, i el públic el rebé tan de bon grat, que el mateixos escriptors contemplàvem amb estranyesa com cada dissabte en poques hores s’esgotava l’ediciò, que no era pas curta, essent el d’un ral el preu de cada número. Cal dir, però, que l’editor Innoscent López era una àliga per a la propanganda de les publicacions, i que en aquesta hi posà els seus cinc sentits.
L’estranyesa nostra de l’acceptació extraordinària del setmanari es fonamentava principalment en la manera com cada u de nosaltres escrivia diferentment el català, i ens semblava que això no podia deixar complaguts a molts llegidors. Allò era un mosaic ortogràfic.
No se’ns doni pas, en bona part, la culpa d’aquesta diversitat. No teníem cap diccionari de què ens poguéssim fiar, perquè estaven farcits de castellanades, ni cap obra de les publicades aleshores ens podia servir de norma. Així, cada escriptor escrivia com bé li semblava, i en la impremta, on tampoc hi havia cap corrector que sapigués un borrall del nostre idioma, el qual feia un sens fi d’anys que no era conreat, estampaven cada original al peu de la lletra de les quartilles, i els números de la publicació sortien... com havien de sortir.
L'èxit d’UN TROS DE PAPER, tenia per a mi una altra explicació. La massa popular,