Sang Nova

Sang Nova, by Marian Vayreda

The Project Gutenberg EBook of Sang Nova, by Marian Vayreda This
eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no
restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it
under the terms of the Project Gutenberg License included with this
eBook or online at www.gutenberg.org
Title: Sang Nova Novel, la muntanyenca (Volumes 1 and 2)
Author: Marian Vayreda
Release Date: October 13, 2007 [EBook #23021]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK SANG
NOVA ***

SANG NOVA

VOLUM I

GENT DE MUNTANYA

I
Estimadíssim Ramon: acabo de rebre la teva, de tan enyorada, ja no
esperada lletra, de la qual dedueixo amb ver goig que, donant per clos
el període de tos estudis complementaris, que en dius, i de tes
corribandes científiques, comences a sentir la necessitat de fixar ton
esperit i d'instal·lar-te definitivament en ta pairal, a l'objecte de remugar
i donar sentit pràctic al cabal de coneixements que ton geni inquiet i ton
afany de veure i d'investigar t'ha d'haver proporcionat. Molt me plauen
tes resolucions, i plau-me, més que totes, la de segellar-los amb una
visita al pobre vellet que, malgrat tos llargs desviaments, no t'ha perdut
mai de vista. I plauen-me, no perquè pensi poder auxiliar-te amb
profitosos consells, sinó perquè em sembla que ella significa una
sanitosa evolució en el curs de la teva vida, evolució que per força m'ha
d'ésser grata, des del moment que et porta cap aquí.
Sí, fill meu! O jo no entenc res del cor humà o ta anunciada visita, més
que el caràcter de consulta, revesteix el de reparació. Ta epístola
traspua, a més d'aquella bondat ingènita del teu cor, un cert deix de
penediment que no pot haver-lo dictat més que la consciència de
l'apartament en què has viscut del que tants anys t'ha fet de pare.
Quan aquest, que al Cel siga, morí, me féu especial encàrrec de vetllar
ton pervenir i influir, amb les escasses llums que Déu m'ha donat, en
l'elecció de ta carrera. Així ho vaig intentar, tu ho saps bé, mes tots mos
esforços s'estavellaren contra aquest teu geni de marranet que dit sigui
sense ofensa de ningú, has heretat de part de ta mare. Mon somni daurat
era fer de tu un eclesiàstic, i, si bé ton cap i ta posició eren
malaguanyats per un capellà de missa i olla com un hom mateix,
justament això m'animava a enjoncar-te amb una carrera que et portés a
les altures de la jerarquia, a on tant de bé podies fer a la Religió. Jo ja't
veia tot un doctor un... ¿qui sap, Mare de Déu, a on hauries pogut
arribar?
Amb tal propòsit jo et citava Misser Joan de Montbrió, germà del meu
besavi, que fou trenta anys doctoral de Tarragona i que tants volums
deixà escrits: De jure civili cum ecclessiastica potestate concordia. De
advocato puniendo qui falsum stylum citat, i altres. En mes mans he

tingut encara una carta del secretari del ministre Calomarde, qui, en
nom de son senyor, li oferia la mitra d'Osca, dignitat que es negà a
acceptar. I a Fra Dionís, abat de Sant Benet de Bages, i a Fra Climent,
que ho fou de Besalú, i més recentment a l'oncle, Doctor Sebastià, la
sotana del qual tant brillava en el Foro de Barcelona i de qui en ma
infantesa no en sentia parlar sinó amb admiració.
Però vaig adonar-me aviat que cordis appetitiones subvertunt mentis
rationes, o, traduint lliurement, que et tirava més el cor que la sagristia.
Àdhuc així, quedava encara l'honorable carrera del Dret, a on tant hi ha
que fer en el camp de la polèmica i no t'obligava a sacrificar el nom de
la família, del qual ets avui l'únic hereu. Però ca... Recordo que tu em
deies: -Avui la impietat abandona el camp de la filosofia i la dialèctica,
per a invadir el de les ciències, d'on procura extraure els projectils per a
enrunar l'edifici de la Fe. És, doncs, en aquest terreno a on deuen acudir
els bons catòlics a combatre i a vèncer, com combateren i venceren en
aquell.- Potser sí tens raó i mes idees no són més que cabòries de rector
bosquerol, però sempre he sospitat que tes resolucions, més que d'altra
cosa, provenien de ta aversió al llatí, aversió nascuda en les modernes
aules, a on aquesta llengua sagrada, mare de totes les ciències, és avui
mal ensenyada i pitjor apresa, i, per lo tant, poc assaborida i en
conseqüència en gran manera menyspreada. I jo pregunto: no coneixent
la llengua ¿com hem d'estudiar les ciències que en ella estan escrites?
¡Prou se coneix, fill meu, amb la marxa de la societat moderna! ¡Prou
se