La festa dels reis

La festa dels reis, by William
Shakespeare

The Project Gutenberg EBook of La festa dels reis, by William
Shakespeare This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost
and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it
away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License
included with this eBook or online at www.gutenberg.org
Title: La festa dels reis Lo que vulgueu (Twelfth Night)
Author: William Shakespeare
Translator: Carles Capdevila
Release Date: July 11, 2007 [EBook #22045]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LA FESTA
DELS REIS ***

NOTA DE LA TRANSCRIPCIÓ. S'ha respectat l'ortografia, una mica
irregular, d'aquesta edició, que data de 1907. Únicament s'han corretgit
alguns errors evidents d'impressió.

LA FESTA DELS REIS

PERSONATGES
ORSINO, Duc de Ilyria SEBASTIÀ, Germà de Viola ANTONI, Capità
de vaixell, amic de Sebastià UN CAPITÀ DE VAIXELL, Amic de
Viola VALENTÍ, Gentilhome al servei del Duc CURI, Gentilhome al
servei del Duc SIR TOBIAS BELCH, Oncle d'Olivia (1) SIR
ANDREU AGUE-CHEEK (2) MALVOLÍ, Majordom d'Olivia FABIÀ,
Servent d'Olivia FESTA, Jutglar d'Olivia OLIVIA, Comtesa VIOLA
MARIA, Cambrera d'Olivia NOBLES, SACERDOTS, AGUTZILS,
MUSICS Y ALTRA GENT
L'acció a Ilyria
I
UNA CAMBRA EN EL PALAU DEL DUC
(Entren el Duc, CURI y senyors; se sent una orquestra)
DUC Si la musica és l'aliment de l'amor, toqueu, toqueu sens parar mai,
amareumen, fins que ma passió n'emmalalteixi y assadollada'n mori.
Un altre cop aquesta passada! Té un caient tant dolcíssim! Ha lliscat
per la meva orella com l'oreig suau que roba y escampa'l penetrant
perfum d'un marge de violes!... Prou! No seguiu més. S'és perduda la
dolçor d'aquella passada! Oh esperit de l'amor! Que penetrant y sublim
és ton poder! Encara que en tu, com en la mar tot hi capiga, no hi entra
res, per esforçat y valiós que siga, que als pocs minuts en força y en
valer no minvi: tant fantasiosa és la passió, aquesta suprema fantasia.
CURIUS Senyor, voleu sortir a cassera?
DUC De què, Curi?
CURIUS Del cervo, senyor.
DUC La del més noble de tots, és mon unic anhel ara. Oh! quan mos
ulls vegeren a Olivia, va semblarme que ab son alè purificava l'aire;

d'aquell instant vaig devenir una presa, y d'aleshores que mos desitjos,
com afamats mastins, séns repòs me deixen.
(Entra VALENTÍ)
Què t'ha respost?
VALENTÍ No us enutgeu, senyor; no he pogut conseguir que'm rebés;
més us porto la resposta que m'ha trasmès sa cambrera; en set anys ni la
llum del sol veurà son rostre descobert, car com monja de clausura,
constantment un tupit vel taparà son rostre, y cada dia ruixarà de
llagrimes sa cambra, per la memoria d'un germà difunt, record que vol
servar eternament en son pensament entristit.
DUC Oh! la que té tanta dolçura a l'ànima, la que a l'amor d'un germà
rendeix tal culte, ¿com sabrà estimar el dia que l'aurífera sageta acabi
ab l'estol d'afectes que en son pit viuen; quan sang y cor, solis altíssims,
siguin ocupats per un rei unic? Anem a abandonarnos pels llits de flors;
l'ombra dels tupits brancatges és el més esplendid bressol pels somnis
d'amor.
(Sen van.)

II
PLATJA
(Entren VIOLA, un CAPITÀ DE VAIXELL y MARINERS)
VIOLA Quin país és aquest, amic?
CAPITÀ Ilyria, senyora.
VIOLA Y què hi podré fer jo a Ilyria? Mon germà és al fons de
l'Elysseu!... Potser la sort haurà volgut que se salvés també. Què us
sembla, bons mariners?

CAPITÀ Vós mateixa deveu la vida a una afortunada casualitat.
VIOLA Pobre germà meu! Qui sab si ell també s'haurà salvat per un
sortós atzar?
CAPITÀ Bé podria esser, senyora; y si us és consol lo probable, us diré
que a l'esberlarse nostre vaixell y en el moment que anant a fons, vós y
aquesta gent heu entrat a la barca, he vist el vostre germà agafarse
coratjosament a un troç de pal que surava damunt la mar esvalotada, y,
com Arió sobre l'esquena del dofí, defensarse de les ones fins que ha
desaparescut a mon esguard.
VIOLA Pren aquest or per tes paraules. Que fou possible sa salvació, la
meva ho assegura y tes paraules encara n'aumenten l'esperança.
Coneixes aquest país?
CAPITÀ Sí, madona; perquè a tres hores d'aquí hi ha el poble on vaig
nàixer y m'he criat.
VIOLA Qui governa aquesta terra?
CAPITÀ Un duc tant noble de nom com de cor.
VIOLA Com se diu?
CAPITÀ. Orsino.
VIOLA Orsino! Jo he sentit aquest nom per boca de mon pare. Encara
era solter allavores.
CAPITÀ. Y encara ho és ara, o al menys fa poc que ho era, car jo tant
sols he estat un mes fòra d'aquí. Corria aleshores la veu (ja sabeu,
senyora, que és feina dels xics comentar les voluntats y les fetes