La creació dEva i altres contes

A free download from http://www.dertz.in ----dertz ebooks publisher !----


La creació d'Eva i altres contes

Project Gutenberg's La creació d'Eva i altres contes, by Josep Carner This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.net
Title: La creació d'Eva i altres contes
Author: Josep Carner
Release Date: December 4, 2005 [EBook #17219]
Language: Catalan
Character set encoding: ISO-8859-1
*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LA CREACIó D'EVA I ALTRES CONTES ***

Produced by Ricard Samarra

LA CREACIó D'EVA I ALTRES CONTES.
INDEX
Pròleg. La creació d'Eva. La compensació. La vetllada artística. L'armari. El castellà en el tren o l'amistat. La vella polida. Antigor. El dentista apassionat. La dèria. La frescoreta. El diplomàtic. Els hostes del convent. L'artista d'un sol quadro. El secret. La narració indefinida. Idil·li en tramvia. Les dues vies. El viatge ingràvid. La guerra. La casa chic. La cadireta. El gelat de xocolata. La por de comprometre's. El cim.

PROLEG.
A Bonaventura Sabater.
Noble i car amic: a Vós adre?o aquest llibre, escrit en diversos lleures, sense més motiu que el de la ploma als dits, sense més inspiració que la del cigar en els llavis.
No negaré pas que hom pugui formular certes objeccions psicològiques contra els nerviosos fumadors de cigarreta i certes objeccions estètiques contra els embadalits fumadors de pipa. Però els fumadors de cigars com vós i com jo, em semblen aproximadament inatacables. Allò que nosaltres fumem no és pas una mixtura de paper i de tabac, o de tabac i de brossa adventícia de la butxaca, sinó aquella pura i ben curada i delectable fulla que, diran els metges el què voldran, és molt més salutífera que el més gran nombre d'aigües, olis, polsims i untaments, que els apotecaris conjuminen en una sospitosa clandestinitat. Tinc la impressió que els fumadors de cigars formen una categoría humana excel·lent, i, perquè no dir-ho, agen?adora. Un senyor que fuma un bon havà, pot comparar-se en excelsitud a una senyora en _decolleté_. De fet hom ens mira amb aquella certa simpatia respectuosa que demostra que l'home no és pas, nadiuament, un animal bolxevista. Som els Cavallers del Realme del Fum, que és un realme més positiu que no pas els de terra i pedruscall, estirats rezelosament entre unes quantes fronteres.
Permeteu-me de dir que clares vegades un home ha tingut una més exquisida silueta per a fumar cigars que Vós, o gentil amic. Teniu altrament el somriure típic -somriure només que dels ulls- del bon fumador, i la vostra companyia en aquell _tête-á-tête_ al que conviden dos bons cigars, és tan aromàtica com una crema escollida. M'és, doncs, plaent de posar el vostre nom com un defensiu a la primera pàgina d'un llibre de contes que han estat escrits amb el cigar a la boca. Si vós, amb un altre a la vostra, en recorreu a l'atzar algunes pàgines, jo estaré prou satisfet d'aquest llibre, que ja sabeu que us tenia ofert, en satisfacció d'un deute de fumador, d'en?à d'aquell dia que vam travessar plegats Catalunya, -els dol?os paisatges de la qual veien estojades llurs gràcies lineals en bromes fines, però no pas tan efímeres i voluptuoses com aquelles que nosaltres inhalàvem devotament, mena d'encens de l'Amistat.
Josep CARNER
Gènova, abril 1922.

LA CREACIó D'EVA.
Són més de les onze. A l'hort del senyor rector hi fa de bon estar. En Quiquet, però, no s'abandona pas a les blanícies de l'ombra bellugadissa amb aquella felicitat profunda que consisteix en no pensar en res. Veu, certament, els rosers que encara tenen roses, les pereres carregades de fruit, les dàlies pomposes i que només fan olor de frescor, i al fons de tot les mongeteres gairebé blaves i les tomaqueres de fortor quieta. Però tota aquella íntima i alegre perspectiva es dilata i s'ageganta en el seu magí fins a convertir-se no menys que en el paradís terrenal. En Quiquet ha rebut, a les nou, la seva segona lli?ó d'Història Sagrada, de llavis de la seva piadosa germana gran, que tira per monja. Ara la seva germana gran és a fer les visites de la Porciúncula -en aquella esglesieta polida del poble on estiuegen-, tota blanca i amb un velet negre, i amb tres llibrets negres, plens d'estampetes i de fulletes de l'Apostolat de l'Oració, que serveixen de senyals. I mentrestant en Quiquet és al jardí de la rectoria, perquè en Quiquet, al cap de deu minuts que és a l'església, es posa a badallar.
La primera lli?ó d'Història Sagrada va ésser la creació del món; la segona ha estat la creació d'Adam i Eva. Hom comprèn que un jardí de senyor rector sigui una imatge, baldament pàl·lida, del paradís terrenal. A en Quiquet no li semblaria estrany que sortís un àngel de