ELS HEROIS | Page 4

trobar la seguida del catau.
Llavors compren��eu la servitud del ram��s. En trobar-lo esgratunyant, en Quimet tornava a aja?ar-se, tornava a emp��nyer fins que la boca de la cavorca era un buidat exacte del seu tors, un contramotllo de m��nsula grotesca.
El moment solemnial esdevenia m��s tard, despr��s de repetir diverses vegades aqueixa maniobra i d'esventrar, a cops de magall, mitja muntanya.
Dins el fossar, en Quimet furgava amb un estaquirot. Aix�� que treia p��l, una resqu��cia de p��l com fil de teranyina, llan?ava un crit de vict��ria.
Desenganyeu-vos; les excavacions mai deixaran de ser emocionants. Tant li fa que es tracti d'un conill ple de vida com d'un egipci mort i embalsamat: el misteri i el dubte hi s��n, i la troballa us exalta.
Per aix�� el bosquerol, aconseguit el p��l, pegava les darreres magallades amb un bra�� de trenta mil diables. De seguida, bra? nu, les dents apretades, boca terrosa, el v��ieu maldar per punyir la v��ctima. El Caiman, oblidant ressentiment, pretenia ajudar l'amo. Encirada la cua, dretes les orelles, allargassat tamb��, introdu?a el morro pel sotaixella d'en Quimet. Els gemecs de l'home es barrejaven amb els grinyols del ca. En les profunditats del cau repercutia un trepeig violent.
��dhuc la mateixa naturalesa participava de la nostra expectaci��. Els pinsans emmudien en les branques, el Montseny nevat s'aguantava l'al��, el sol empal��lidia, i el cor de la terra panteixava.
Una immobilitat absoluta del ca?ador i uns tremolins en les anques de l'ajudant precedien el desenlla?.
De sobte, una estremitud, una bursada, un xoc subterrani, uns mots amorosos d'infinita tendresa, com -?Vina'm aqu��, pobric, estimat de la mare!, i el corbo es redre?ava d'un salt. L'instint satisfet li birbillejava en les nines, xiques i cruels com les d'un aligot. Alzinant el bra? pel cim de la tanyada del brucater, ens mostrava la presa. El conill era un remol��, d'espeternecs i revinclades, cabdellant-se i descabdellant-se. La seva gr��cia el��stica i el seu pelatge suau, fi, llustr��s, net, immaculat, contrastaven amb la figura massotera del ca?ador, tenyida de fang roig, amb pegats de terra a les genolleres, sobre el pit, pels cabells i celles. Veritablement el desencauat, segons apari��ncia, era en Quimet.
Glapint i claquejant les dents, el Caiman feia bots formidables amb la pretensi�� d'abastar el conill.
-Marxa! marcha, dic!... Llamp te parteixi! marxa!
El c��stig a tanta impertin��ncia no es feia esperar. Un ahuc horripilant somovia l'afrau. El gos, amb el ventre ensorrat, la cua tocant-li el llombr��gol, amb cara de basqueig, eixancarrant-se, es perdia bosc endins. Alhora, la manassa d'en Quimet queia de cantell, a l'esbiaixalla, entre cap i orelles del conill: un cop sec, violent, escruixidor, que hauria esnucat un gegant. I mai havia de repetir-lo.
III
Jo vaig con��ixer el corbo a casa un seu germ��, un pag��s llest i d'empresa que vivia en una casica de fam i set, per�� que l'ase em flic si hauria baratat els seus guanys de negociant de llenyes i carbons amb les meves rendes.
Aquest germ�� va ensinistrar-lo en el negre ofici de carboner donant-li a carbonejar els suros de les seves trafiques.
Aix�� l'allunyava de l'hostal i de la gent del poble, que comen?aven a mirar-se'l amb mals ulls.
Els tocoms on en Quimet realitzava les seves campanyes eren la cosa m��s fer��stega que us pugueu imaginar.
En ple dia, batent-hi el sol, us hi sentir��eu acovardits, propicis a la superstici�� i les inquietuds sobrenaturals. Els mateixos pagesos, amb la sensibilitat esmussada i la imaginaci�� entumida, no deixen d'experimentar-hi vagues pa��res. -S��n indrets que no fan goig- diuen ells. Generalment es tractava de verals desconeguts del mateix propietari; reclots fant��stics on les soques cauen de vell��ria, rosegades pels banyarricends, cobertes de molsa blanca i de nafres infectes enormes que suquegen podridum; c��rrecs pregons, emmalesats, on fosqueja a mitja tarda, on hi ha cavorques de ramatge d'una llobreguesa perennal, on s'atura la gosadia dels ca?adors, que s'acontenten amb estimbar-hi pedruscalla. A voltes, per��, en Quimet carbonejava a l'obac d'un cimal abrupte; un d'aqueixos cimals que s'obiren de lluny perduts en la maror selv��tica, el mateix que illots inabordables, assiluetats de penyalars ingents i vegetaci�� torturada. O tamb�� en el flanc d'una serra immensa, entre valls intransitables, rodejat de pinedes laber��ntiques, d'embardissaments com catedrals i rocasses de configuraci�� monstruosa, disseminades arreu, com un ramat ciclopi.
?Imagineu-vos el corbo, sol, ben sol, vivint en aquells mons de D��u lo pare!
Esdevenia el veritable esperit familiar de les grans brolles inexplorades, de les cofurnes dels roqueters i dels troncs balmats. Negre de mans i cara, el gros bigoti marcit, els cabells llargs abrigant-li el clatell, amb son tricot gris esfilegassat, com la faixa, les calces i la gorra (cosa que el feia semblar pelut), us compareixia impensadament d'un aire matusser i sarc��stic, amb tot l'aspecte d'un nan sobrenatural.
* * *
En Quimet convivia, amigablement amb les salvatgines. Em cont�� que havia sigut ve�� d'un gamar��s tota una hinvernada. L'animal arrib�� a agrair-li